dilluns, 24 de desembre del 2007

Els 4 "fandangos"


Tal dia fara un any que a molts cules ens van prometre molts titols amb una plantilla que l´anomenaben la dels" 4 fantastics",però una incompeten directiva i un "presi" que es dedica més a la politica,i un entrenador "fumeta" ens l´han destrossat....

Un conjunt de jugadors aburjessats i consentits,han aconseguit que aquest barça,cadascun vagi a la seva,sense mirar si ho fan bé o malament,amb el consentiment d´un entrenador que es baixa els pantalons a les primeres de canvi,degut a la pressió dels medis,tant deportius com extradeportius.

Ja fa molt de temps que intento no parlar de fútbol,ja hi han prous blogs a la blogsfera que hi parlen,amb més encert que jo,però al final la mala llet pot més que la raó...

Res més,Us desitjo unes bones festes a tots/es i un bon 2008 que sinó...malament!!

4 comentaris:

Marta ha dit...

Tens raó, la mala llet pot mes!!! A mí també em passa, aixó sí, amb altres temes, que el futbol cada día em fa mes pena!!!.

BON NADAL!!!!

mas de mi que de... lirio ha dit...

Se que irrumpir en tu espacio de esta manera no es justo ni bonito pero me he apuntado a mi primer concurso, un año en un post y la verdad es que me hace mucha ilusión llegar al jurado… lamentablemente me he apuntado tarde y para que ellos me lean necesito votos… muchos votos. No es mi intención ganar el viaje pero si que mis palabras lleguen….
Gracias por tu atención.
Guardare tu blog y luego lo leeré con calma… es lo mínimo que siento hacer para compensar mi invasión.
Felices fiestas!


Si la montaña no va Mahoma, Mahoma va a la montaña.

“Trescientas sesenta y cinco palabras y ya me quedan menos para tanto vivir… “
A la espera de que este sea el otro, voy diluyendo los días, arrastrando las horas, suprimiendo segundos como si la vuelta de página en un calendario aun vigente resolviera los silencios que no responden a cada una de mis dudas.
Ilusa esperanza que espera milagros… un día es un día y no por traspasar ese instante que lo convierte en el siguiente deja nuestro equipaje en la línea que lo aparta del momento presente.
El hoy aun clava sus dagas en el fondo de mi alma…
Mañana aun seré yo.

Y si te ha gustado, “VOTAME” jejejej
http://lirioenelespejo.blogspot.com/2007/12/trescientas-sesenta-y-cinco-palabras-y.html


pd... que cerca y que lejos se puede llegar a estar ¿nos habremos cruzado alguna vez?

Almirante Moi ha dit...

Gran Blog senyor Subrealista!!

La blogosfera feia temps que necessitava un espai com aquest per poder filosofar una mica i treure ferro a les histories quotidianes.

Del Barça, buff.....aquests mal parits m'han fotut el Nadal enlaire. Són una colla de dropus.

Rebi una forta abraçada, company.

Em posaré al meu blog, un link amb aquesta direcció.

Fins aviat.

Marta ha dit...

BON ANY!!!!!