dijous, 26 de maig de 2011

CITA A CEGUES



Desprès de força temps sense postejar,m´he animat a escriure un altre post dedicat a les cites a cegues a Internet.

He de dir que no sóc gaire partidari a aquest tipus de cites,ja que no saps com es l´altre persona,i a sobre,el nivell d´espectatives i fracàs potser molt alt...

Dijous 26 de Maig,17:30 p.m.,desprès d´un dia esgotador a la feina i acabant de fer la corresponent migdiada,em disposo a revisar el meu compte de correu diari,em trobo un missatge misteriós dirigit a la meva persona,d´una admiradora desconeguda amb ganes de conèixem.

Aixi doncs,segueixo les instruccions i faig click al link corresponent a la pàgina de cites gratuita que tots i totes,em caigut alguna vegada per curiositat humana.

Tinc sort,la admiradora esta en linea,es a dir,conectada,cambiem impressions i quedem a les 19:00 p.m. a un bar-granja conegut de qualsevol ciutat.

Abans però,em reservo dir-li la meva descripció física,i tots dos ens guiem per la sorpresa i per les fotos del nostre perfil coresponent.

Arribo puntual a la cita,agafo un diari esportiu i demano un tallat per fer passar una mica els nervis, i sec amb una taula al fons del bar mig buit.

Passen 20 minuts eterns,apareixen finalment una mare i la seva filla d´uns 10 anys aproximádament,alço la vista i ens mirem tots dos fugaçment...

Elles dues s´asseuen discretament a una taula darrere meu,penso:-és ella? podria ser..

Passen 30 minuts i no apareix ningú més,pago el tallat i marxo.

Arribo a casa i em trobo un altre missatge al meu ordinador,de la mateixa admiradora preguntat la meva absència i excusant-se que la seva filla tenia ganes de marxar.

Definitivament,era ella...

diumenge, 16 de gener de 2011

L´IGUANA D´ESPLUGUES


Arribem a la ciutat d´Esplugues de Llobregat,ultims dies de l´any que ja em deixat enrere,disposats a gaudir d´un concert de música New Age o com alguns puristes anomenen,New World Music....

Sóm dos vells amics disposats a gaudir de les notes musicals electróniques i nocturnes,del festival anomenat: IGUANA 2010 i celebrat al Centre Civic de la mateixa població.

Sopem tard en el vell centre restaurat amb una modernó molt "fashion" i acord,amb els temps que corren.S´acosta un "TUNO" disposat a fer-nos la guitza a mig sopar,ens el treiem de sobre com podem,i pugem a la sala d´actes,tot just començat el concert.

Un músic mexicà,es defensa com pot,amb notes eléctriques,sortides del sintetitzador i la caixa de ritmes,que juntament amb el seu "apple" portátil,barreja sons i videos de paisatjes onirícs.

Ja sóm quasi al final del concert,toca un el grup "estrella" del festival,que fá versions de J.M.Jarre....

Decidim acabar abans d´hora,la nostra visita,quan de sobte m´adono que m´han pres LA BUFANDA!!!!

Si,la meva estimada bufanda de quadres al estil Oxford,intento desesperat,buscar-la sense éxit...llavors recordo qui ha sigut el "lladregot",i trobo el seu paquet de tabac,que amb les presses,li caigué al terra....

Llavors,penso jo,si ja no tinc la bufanda,quin sentit té tenir un paquet de tabac si està prohibit fumar?

Reflexionem senyors,reflexionem...

divendres, 31 de desembre de 2010

BON ANY 2011!!!!

Es hora de fer balanç,d´aquest any que s´acaba,no em vull quedar amb les coses negatives com la famosa CRISI,les VAGUES GENERALS,o altres desastres diversos...

Milllor doncs,quedar-nos amb les coses positives!!!!

BON ANY 2011!!!

P.D.:Dexeu-me acabar dedicant aquest gran video-clip a titol póstum del cantant de Boney M.,que tantes vegades,per aquestes dates sonàven les seves cançons...

dimarts, 10 d’agost de 2010

dilluns, 22 de març de 2010

Acudits de "bombero"...



Molts quan erem petits,jugábem a qué seriem de grans,astronáutes,policíes i fins i tot,bombers...

Però els temps canvien,i mira per on,els bombers ja fa temps que están en el punt de mira,sigui per un incendi mal gestionat o fins fa poc,confosos per terroristes...

Desde aquest humil bloc,tot el meu suport a una tasca feixuga i poc reconeguda com la feina del bomber,sigui apagant focs forestals o bé altres "focs" de despatx....

P.D.:Deixeu-me acabar aquest post amb un toc d´humor,fent una mica de mágia...

dissabte, 27 de febrer de 2010

The Road (La carretera): Un nus al estómac....



En un món postapocalíptic un pare i un fill, que en cap moment tenen nom ni se'ls anomena, sobreviuen com poden entre la foscor, la fred, la pluja i una cendra que ho cobreix tot i que els obliga a portar màscares. Volen arribar al mar per veure si realment hi troben un clima més amable o tot és igual. Segueixen com poden el curs d'una carretera empenyent un carretó, que hauran d'abandonar per culpa de la neu, però que després en trobaran un altre. En el seu camí eviten trobar-se amb altres humans, ja que s'ha estès el costum de menjar-se entre ells. El pare diu al seu fill que tothom és dolent i que no cal ajudar ningú; el fill té els seus dubtes.

Arriben a la costa, després d'un dur camí, amb fred i gana, sort en tenen d'un refugi ben assortit que troben, però també es topen amb un magatzem d'humans que serveixen d'aliment per a d'altres, un grup de tres persones que s'intentaven menjar un nadó... La platja és igual de freda i trista que la resta del món. La desolació és total...

P.D.:Recomano fer un ápat abans de veure aquesta peli,ja que es passa més gana,que una girafa en plé dessert....

dijous, 14 de gener de 2010

Avatar: Pocahontas descafeinat...



Hi havia una vegada,un director de cinema enamorat de la ciència-ficció,anomenat James Cameron.Desprès d´arrasar amb pelis com ara Termitaor,Alien,o bé Titánic(de la qual va guanyar 3 oscars com a millor peli,millor muntatge,i millor director,va decidir parar 10 anys la seva exitosa carrera.

Va anunciar que tornaria amb una peli feta amb la nova tecnologia 3D,amb uns efectes espectaculars,vaja,una peli espectacular que no s´havia fet mai...

Doncs bé,aquesta llarga espera s´ha acabat,i desprès d´un servidor poguès veure-la,aixó si sense 3D,ja puc dir-vos que és una "tifa" de pel.licula...

Sóc concient que molts em voldreu ficar a la foguera,però que voleu que us digui,un guió infantil i 4 homes de blau (com els barrufets) tot barrejat amb una història d´amor,al estil Pocahontas,doncs la veritat,no em comvenç gaire...

Vosaltres mateixos,ja esteu avisats...

dimecres, 6 de gener de 2010

Carta als Reis Mags D´Orient

Estimats reis mags:

Aquest any,un servidor s´ha portat molt malament o què? m´explico,anem per parts:

1-La empresa en la cual jo treballo-de moment-hem patit un ERO o ERE,(depen de la llengua) i es que el món de la automoció està fatal....

2-La economia s´ha resentit i mira per on diuen que hi ha CRISI,que la gent no gasta ni compra o sigui res de res (encanvi els jugadors de futbol cada cop cobren més sous).

3-No hi ha manera de trobar xicota decent,totes parlen d´alliberament sexual i no sé que més històries,o sigui que manen elles com sempre...

4-La política es cada cop més corrupta,no n´hi ha prou en estafar al contribuent,sinó que fins i tot un president d´un famós club de futbol,(que ho ha guanyat tot) vol ser politic.

5-Anem a la deriva,sense rumb fixe,i el que és pitjor,sense ofici ni benefici.

Es per totes aquestes cosetes i moltes més,que us demano una sola cosa:

PORTEU CARBÓ DEL BÓ!!!!

dimarts, 29 de desembre de 2009

La Trilogia Millenium



Karl Stig-Erland Larsson, conegut com Stieg Larsson (Skelleftehamn, 15 d'agost de 1954 - Estocolm, 9 de novembre de 2004) va ser un periodista i escriptor suec, famós després de la seva mort amb la publicació pòstuma de la sèrie de novel·les de misteri "Millennium", formada pels títols Els homes que no estimaven les dones, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d'aire.

Des de què era molt jove que deia als seus amics que, un dia, seria escriptor de novel·la negra. Van passar els anys i, finalment, quan en va complir 47 es va decidir fer-se escriptor. I, cada nit, en acabar la seva jornada a la revista Expo, quan arribava a casa, es posava a escriure Millennium, una trilogia protagonitzada per dos investigadors, el periodista Mikael Blomkvist i la hacker Lisbeth Salander (que representa la versió a la societat actual de la Pippi Långstrump). Va escriure veloçment els tres llibres -nou mesos cada un, més de 1.500 pàgines en total: Els homes que no estimaven les dones, La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d'aire. Els va lliurar a una editorial d'un amic seu i, després de pocs dies, va morir d'un inesperat atac al cor. No va poder veure com les seves novel·les es convertien en un fenòmen global, amb milions i milions d'exemplars venuts, gràcies a la seva electritzant trama. Un detall curiós: a la tercera obra, un dels personatges mor exactament de la mateixa forma com ho va fer Larsson.

Amb un estil directe, periodístic i poc literari construeix unes novel·les, plenes de suspens i acció que enganxen moltíssim i que utilitza per denunciar tot el que repudiava (l'abús de poder econòmic, els neonazis, el maltractament de les dones, ...) i mostra la possibilitat d'anar contra les injustícies i maldats.

Hi ha una controvèrsia sobre els seus drets d'autor. Segons la televisió sueca, Stieg Larsson hauria redactat un testament l'any 1977 i hauria cedit tots els seus drets a la «secció d'Umeå de la federació dels treballadors comunistes». Però la majoria de les fonts d'informació diuen que va morir sense fer testament. Qui realment està cobrant els drets d'autor són el seu pare i el seu germà. Contràriament, la seva dona, amb qui va conviure durant 30 anys, no té cap dret ni benefici econòmic perquè mai no s'havien casat (per motius de seguretat, en estar ell amenaçat de mort, volien evitar que figurés en cap registre) i la llei sueca no reconeix cap dret a les parelles que no s'han casat ni inscrit al registre.

Doncs aqui teniu el trailer de la primera part de la peli,ara ja van per la segona...

dissabte, 26 de desembre de 2009

Per Nadal,tot s´hi val..???



Bones Festes a tots/es i vigileu!!!!!