La Grip

La grip és una malaltia infecciosa que afecta els ocells i els mamífers, provocada per virus ARN de la família dels ortomixovírids (els virus de la grip). El nom "grip" deriva del francès gripper ("agafar de sobte") o de l'alemany suís grüpen ("tremolar de fred o de febre"). Un nom alternatiu, influença, deriva de l'italià influenza, que significa "influència". En els humans, els símptomes habituals de la malaltia són esgarrifances, febre, faringitis, dolors musculars, mals de cap severs, tos, feblesa i malestar general. En els casos més greus, la grip provoca pneumònia, que pot resultar fatal, especialment en els infants i la gent gran. Tot i que sovint se la confon amb un refredat, la grip és una malaltia molt més greu i és provocada per un tipus de virus diferent. La grip pot causar nàusees i vòmits, especialment en els infants, però aquests símptomes són més característiques de la malaltia no relacionada de la gastroenteritis, que a vegades és anomenada "grip estomacal" o "grip de les 24 hores".

Doncs jo,no sé si he tingut la grip A,B,C,o D,però he gastat més clinex que un tren,i he passat un "pont" força distret,apa,cuideu-vos!!!

La TINET jornada

Aquest dissabte passat varèm assistir el meu amic Manel i jo,a una jornada força interessant organitzada per la Diputació de Tarragona,conjuntament amb la comunitat d´usuaris d´internet,anomenada TINET.

La jornada,tractaba sobre com elaborar un videobloc,eina que ultimament,amb les aparicions dels blocs,s´està posant força de moda.

Vam tenir la sort de comptar amb el ponent Txaber Allué, el creador de l'exitós videbloc "El Cocinero Fiel", premi Navarra Gourmet 2009, el videobloc gastronòmic més visitat de tot l'Estat, reconegut i guardonat. Txaber Allué va explicar de manera pràctica, enregistrant davant dels assistents una recepta de romesco, com es fa un vídeo que després es penjarà a la xarxa. En aquest cas al seu videobloc. L'experiència també va servir per a què, de manera didàctica i directa, Txaber Allué expliqués i posés en pràctica allí mateix conceptes com la web 2.0, la col·laboració en l'elaboració de continguts, la interacció entre els internautes, compartir coneixement...

Aixi doncs,desprès de treure forces ideies,arribo a la conclusió que amb ganes i seny,es pot crear tot un videobloc,força enginyos.

Carquinyoli

Els carquinyolis o carquinyols són pastes seques típiques de Catalunya, tot i que també son comunes a les Balears, País Valencià, Aragó, Occitània i Sicília. A parts de València es fan els rosegons, un dolç de pasta seca amb ametlles, típica de les comarques d'interior, que s'assembla molt al carquinyoli. A Menorca els carquinyols són diferents, ja que l'ametlla que contenen és picada, però en canvi existeixen els tatis, que són carquinyolis de xocolata. Els occitans solen estar tallats molt més prims que els catalans. Els sicilians són idèntics als catalans, alhora que existeixen uns dolços pràcticament idèntics a la regió de la Toscana anomenats cantuccini[1]

Aquestes pastes s'elaboren amb una mescla de sucre, farina, ou i ametlles torrades. Per confeccionar-los es forma un tronc aplanat d'uns 6 cm d'ample per 2 cm d'alçada que desprès es talla en llesques primes, de màxim 1 cm de gruix (els carquinyolis) que acabaran de torrar-se. Aquestes pastes es mengen fredes.

Segurament,aquesta setmana,haureu trobat alguns "carquinyolis" durs de rossegar:El cas Millet,la política valénciana,la famosa grip A,etc.

Monòleg

El monòleg, o escena unipersonal, és el gènere dramàtic en el qual una persona reflexiona en veu alta expressant els seus pensaments o emocions al públic.

Constitueix la part d'una peça dramàtica que caracteritza els personatges; per tant té una gran importància psicològica, al ser una de les millors introspeccions en la naturalesa d'un personatge.

Doncs aqui teniu el meu preferit,Toni Moog.

New York,New York

Nova York (en anglès New York City o, simplement, New York; nom oficial: City of New York) és la ciutat més poblada dels Estats Units d'Amèrica i la gran ciutat amb més densitat de població d'Amèrica del Nord. La ciutat és al centre de les finances internacionals, la política, les comunicacions, la música, la moda i la cultura. Nova York (juntament amb ciutats com Londres, Tòquio i París) és considerada una de les ciutats globals del món, i és la seu d'una gairebé inigualable col·lecció de museus de talla internacional, galeries, escenaris, corporacions i centenars de consolats internacionals associats amb les Nacions Unides, les quals tenen la seu en aquesta ciutat.

La ciutat de Nova York fa d'enorme motor per a l'economia global i és la ciutat dels Estats Units amb més seus de les més importants empreses d'aquest país. Està estimat que la ciutat tenia un pressupost metropolità de gairebé 500 bilions de dòlars. Si Nova York fos un país independent, la ciutat tindria el dissetè lloc al món quant a pressupost, sobrepassant de molt Suïssa (377 bilions de $) i gairebé igualant-se amb Rússia (amb 586 bilions de $).

Sobrenoms de la ciutat com "The Big Apple" (la gran poma), "The City That Never Sleeps" (la ciutat que no dorm mai) o, senzillament, "The City" (la Ciutat, fet servir per referir-se a Manhattan), són famosos arreu.

Doncs,tot aixó és degut a que el meu amic Manel,esta disfrutant uns dies de vacànces a la New York City,que t´ho passis bé "xicotero"...

Mikado

(Uns xinesos preparats per a jugar al mikado...)

El mikado o bastonets xinesos és un joc de destresa, que recalca sobretot l'habilitat del control de moviments de la mà, motricitad fina, i coordinació ull-mà.

Consisteix d'un feix de peces primes, de colors i rectes; són d'aproximadament 20 centímetres de llarg i d'un grossor cilíndric d'aproximadament 5 mil·límetres mes o menys de diàmetre cadascuna de les vares, això també depèn del fabricant. Comunament són de bambú i d'altres materials.
Joc del Mikado del segle XVII

Els bastonets són de colors comuns: vermell, verd, groc i blau, i de tots els bastonets, solament un d'ells és de color negre, o en alguns casos blanc; aquest bastonet és únic i important al joc. A part del bastonet negre (o blanc), els altres bastonets de colors són de quantitats vàries, i tenen valors de punts diferents segons un color o un altre; sent, per tant, el de més valor el bastonet únic.

Dos, tres o quatre jugadors poden participar, i en el joc guanya qui acumuli més punts, o qui arribi a certa quantitat de punts determinada.

El joc inicia amb un jugador prenent el feix de vares en la seva mà o mans, i permetent que les puntes toquin la superfície, dura, horitzontal, llisa i plana on es va a jugar. De seguida, se solta el conjunt de bastonets i es deixa que caiguin a l'atzar. Després que tot moviment hagi acabat, el següent és recol·lectar peça per peça així, totes les possibles, això sense permetre cap moviment d'un altre o altres dels bastonet que no sigui l'intencionat a ser recollit; un solo jugador per cada intent.

P.D.:Heu entés alguna cosa? jo tampoc...Conclusió,ens enreden com a xinos...Bones vacances!

Control,vida i mort d´Ian Curtis

Ian Kevin Curtis (15 de juliol 1956 -- 18 de maig 1980) va ser un cantautor nascut a Manchester, Anglaterra. Curtis es va criar a Hurdsfield (a les rodalies de Macclesfield), però va viure la major part de la seva vida adulta a Macclesfield on assistí a l'institut The King's School.

Va ser el cantant i compositor del grup Joy Division, del qual va ser cofundador el 1977 a la ciutat de Manchester.

Mentre actuava amb Joy Division, Curtis va desenvolupar un estil de ball força personal que recordava els atacs epilèptics que patia, a vegades fins i tot a l'escenari. La similitud era tan gran que el públic arribava a dubtar si allò que veien era part de l'actuació o un veritable atac. A vegades es desmaiava i l'havien d'ajudar a baixar de l'escenari, ja que la seva salut anava empitjorant a causa del gran nombre de concerts que el grup donava.

Moltes de les seves composicions eren plenes d'imatges de patiment emocional, mort, violència i degeneració urbana. Aquests temes dugueren als fans, i fins i tot a la seva pròpia dona, Deborah, a creure que estava cantant sobre la seva pròpia vida. Curtis un cop va comentar en una entrevista que escrivia sobre "les diferents formes que la gent tenia per superar certs problemes i com ho feien per adaptar-se". La seva veu de baríton el feia semblar molt més entrat en anys del que realment era.

Les seves influències principals foren els escriptors William Burroughs i J.G. Ballard (hi han dos títols de cançons que referencien aquests autors, "Interzone" i "Atrocity Exhibition"), i els cantants Jim Morrison, Iggy Pop i David Bowie.

L'últim concert on Curtis va participar fou el mateix mes que va morir, i inclogué la primera i última posta en escena de la cançó "Ceremony", que més tard seria reversionada per New Order. L'última cançó que Curtis mai va cantar en públic fou "Digital".

Els efectes de l'epilèpsia i els seus problemes personals, com el sobtat divorci de la seva dona foren causes que contribuiren al seu suïcidi, quan es va penjar a l'edat de 23 anys. La nit que va morir, dies abans que el grup anés a fer la seva primera gira als Estats Units, va estar veient una de les seves pel·lícules preferides, Stroszek, de Werner Herzog, una pel·lícula en la qual un artista turmentat se suïcida. Més tard aquella nit es va penjar a la cuina mentre escoltava la cançó "The Idiot" d'Iggy Pop, el qual continua generant especulació sobre quina fou la seva veritable raó per suïcidar-se. Alguns crítics creuen que senzillament desitjava morir jove, complint amb el mite de l'estrella de rock'n'roll que mor jove.

Una bona peli,que us recomano,ja que no només tracta de música,sino de l´epoca post punk i mod a Anglaterra.Vegeu aquest trailer:

L´altra cara del facebook

Facebook és un lloc web de xarxes socials, basat en l'intercanvi de fotografies, i ara també de vídeos, entre usuaris registrats. El web es va crear originalment per als estudiants universitaris dels Estats Units, inicialment per a Harvard. Actualment està obert a qualsevol persona que disposi d'adreça de correu electrònic. Els usuaris es poden organitzar per grups i unir-se a xarxes concretes en relació a la seva situació acadèmica o zona geogràfica.

Facebook va ser llançat el 4 de febrer de 2004 i el febrer del 2007 va arribar a ser el web d'aquestes característiques amb més usuaris registrats de tot el món, superant la xifra de 30 milions, segons alexa.com. Després d'haver assolit l'èxit als Estats Units, actualment comença a entrar amb força a Europa.

Segons diversos reportatges publicats a la premsa noruega, Facebook està sent utilitzat pels departaments de recursos humans de les empreses per obtenir informació dels aspirants a llocs de treball.

El maig del 2008, i gràcies a la traducció feta pels propis usuaris, va aparèixer la versió del Facebook en llengua catalana.

El novembre del 2008 va arribar a tenir 120 milions d'usuaris actius a tot el món. Un dels motius de la crescuda d'usuaris va ser que, a principis del 2008 Facebook va llençar la seva versió en francès, alemany i espanyol per impulsar la seva expansió fora dels Estats Units, ja que els seus usuaris es concentraven allà, a Canadà i a la Gran Bretanya.

Veieu doncs,aquest video i jutjeu vosaltres mateixos,esteu avisats...

Els 150 anys de l'Ictíneo"

L'Ictíneo I fou un submarí construït per Narcís Monturiol i Estarriol. Feia 7 metres de llarg, 2,5 d'amplada i 3,5 de profunditat i la seva finalitat era facilitar la pesca de corall. El casc interior era esfèric i tenia una capacitat de 7 m3 mentre que el casc exterior tenia forma de peix amb una secció el·líptica inspirada en el prototip de Wilhelm Bauer que navegà ja el 1851. Entre el casc interior i l'exterior hi havia tancs de flotació, un tanc que subministrava oxigen per a la respiració i il·luminació i un tanc d'hidrogen que alimentava una làmpada oxhídrica per il·luminar les profunditats marines. L'Ictíneo I tenia un propulsor pla d'aleta accionat per una tripulació de quatre homes.

La immersió s'aconseguia mitjançant una hèlix horitzontal que podia donar voltes en ambdós sentits i amb bombes de densitat i aire amb la finalitat d'assegurar l'estabilitat i flotació de l'enginy. L'Ictíneo I estava equipat amb un seguit d'eines específiques per a la pesca del corall ja que aquest era l'objectiu inicial del projecte. El primer viatge del submarí tingué lloc el setembre de 1859 al port de Barcelona.

Les primeres proves de l'Ictíneo van ser en privat, durant tot l'estiu, però la prova pública i per tant el primer viatge del primer submarí d'en Monturiol, tingué lloc el 1859 al port de Barcelona, davant d'un públic expectant. L'Ictíneo, el primer submarí civil amb finalitats no bèl·liques sinó d'exploració i recol·lecció, va fer 69 immersions en total, totes elles sense cap accident, ja que a diferència dels precursors i contemporanis de Monturiol, per aquest la seguretat dels tripulants era necessària. La primera immersió va tenir una durada de 2 hores i 20 minuts.

L'èxit parcial del projecte suposà un gran entusiasme popular. No obstant això, no obtingué cap tipus de suport governamental. En conseqüència, Monturiol escrigué una carta a la ciutadania animant una subscripció popular que assolí 300,000 pessetes de ciutadans de l'Estat Espanyol i Cuba. Amb el capital obtingut, es constituí l'empresa La Navegación Submarina amb l'objectiu de desenvolupar l'Ictíneo II.

Ahir va fer 150 anys que el primer submarí ideat per Narcís Monturiol, l'"Ictíneo", va ser avarat al port de Barcelona. Per celebrar-ho, el Museu Marítim de Barcelona fa aquest diumenge visites guiades gratuïtes en què, a més dels dos "Ictíneos" de Monturiol, es pot veure el tercer, molt modern, que ara mateix està construint un dissenyador industrial català.

Pagafantes