Ian Kevin Curtis (15 de juliol 1956 -- 18 de maig 1980) va ser un cantautor nascut a Manchester, Anglaterra. Curtis es va criar a Hurdsfield (a les rodalies de Macclesfield), però va viure la major part de la seva vida adulta a Macclesfield on assistí a l'institut The King's School.
Va ser el cantant i compositor del grup Joy Division, del qual va ser cofundador el 1977 a la ciutat de Manchester.
Mentre actuava amb Joy Division, Curtis va desenvolupar un estil de ball força personal que recordava els atacs epilèptics que patia, a vegades fins i tot a l'escenari. La similitud era tan gran que el públic arribava a dubtar si allò que veien era part de l'actuació o un veritable atac. A vegades es desmaiava i l'havien d'ajudar a baixar de l'escenari, ja que la seva salut anava empitjorant a causa del gran nombre de concerts que el grup donava.
Moltes de les seves composicions eren plenes d'imatges de patiment emocional, mort, violència i degeneració urbana. Aquests temes dugueren als fans, i fins i tot a la seva pròpia dona, Deborah, a creure que estava cantant sobre la seva pròpia vida. Curtis un cop va comentar en una entrevista que escrivia sobre "les diferents formes que la gent tenia per superar certs problemes i com ho feien per adaptar-se". La seva veu de baríton el feia semblar molt més entrat en anys del que realment era.
Les seves influències principals foren els escriptors William Burroughs i J.G. Ballard (hi han dos títols de cançons que referencien aquests autors, "Interzone" i "Atrocity Exhibition"), i els cantants Jim Morrison, Iggy Pop i David Bowie.
L'últim concert on Curtis va participar fou el mateix mes que va morir, i inclogué la primera i última posta en escena de la cançó "Ceremony", que més tard seria reversionada per New Order. L'última cançó que Curtis mai va cantar en públic fou "Digital".
Els efectes de l'epilèpsia i els seus problemes personals, com el sobtat divorci de la seva dona foren causes que contribuiren al seu suïcidi, quan es va penjar a l'edat de 23 anys. La nit que va morir, dies abans que el grup anés a fer la seva primera gira als Estats Units, va estar veient una de les seves pel·lícules preferides, Stroszek, de Werner Herzog, una pel·lícula en la qual un artista turmentat se suïcida. Més tard aquella nit es va penjar a la cuina mentre escoltava la cançó "The Idiot" d'Iggy Pop, el qual continua generant especulació sobre quina fou la seva veritable raó per suïcidar-se. Alguns crítics creuen que senzillament desitjava morir jove, complint amb el mite de l'estrella de rock'n'roll que mor jove.
Una bona peli,que us recomano,ja que no només tracta de música,sino de l´epoca post punk i mod a Anglaterra.Vegeu aquest trailer:
2 comentaris:
La vaig baixar d'internet quan va sortir ja que no es van dignar a estrenar-la a gaires cinemes. Per qui ens agrada tant Joy Division com New Order, la trobo interessant. És incrible la semblança de l'actor que fa de Ian i l'amant amb els personatges reals.
Jo també opino el mateix company,no només s´assembla fisicament,sinó que reflecteix el torment que arriba a passar una estrella del rock..
Bona pel.licula,dirigida pel brillant Anton Corbjin,fotograf oficial de bandes com Depeche mode i U2.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada