Molts quan erem petits,jugábem a qué seriem de grans,astronáutes,policíes i fins i tot,bombers...
Però els temps canvien,i mira per on,els bombers ja fa temps que están en el punt de mira,sigui per un incendi mal gestionat o fins fa poc,confosos per terroristes...
Desde aquest humil bloc,tot el meu suport a una tasca feixuga i poc reconeguda com la feina del bomber,sigui apagant focs forestals o bé altres "focs" de despatx....
P.D.:Deixeu-me acabar aquest post amb un toc d´humor,fent una mica de mágia...
En un món postapocalíptic un pare i un fill, que en cap moment tenen nom ni se'ls anomena, sobreviuen com poden entre la foscor, la fred, la pluja i una cendra que ho cobreix tot i que els obliga a portar màscares. Volen arribar al mar per veure si realment hi troben un clima més amable o tot és igual. Segueixen com poden el curs d'una carretera empenyent un carretó, que hauran d'abandonar per culpa de la neu, però que després en trobaran un altre. En el seu camí eviten trobar-se amb altres humans, ja que s'ha estès el costum de menjar-se entre ells. El pare diu al seu fill que tothom és dolent i que no cal ajudar ningú; el fill té els seus dubtes.
Arriben a la costa, després d'un dur camí, amb fred i gana, sort en tenen d'un refugi ben assortit que troben, però també es topen amb un magatzem d'humans que serveixen d'aliment per a d'altres, un grup de tres persones que s'intentaven menjar un nadó... La platja és igual de freda i trista que la resta del món. La desolació és total...
P.D.:Recomano fer un ápat abans de veure aquesta peli,ja que es passa més gana,que una girafa en plé dessert....
Hi havia una vegada,un director de cinema enamorat de la ciència-ficció,anomenat James Cameron.Desprès d´arrasar amb pelis com ara Termitaor,Alien,o bé Titánic(de la qual va guanyar 3 oscars com a millor peli,millor muntatge,i millor director,va decidir parar 10 anys la seva exitosa carrera.
Va anunciar que tornaria amb una peli feta amb la nova tecnologia 3D,amb uns efectes espectaculars,vaja,una peli espectacular que no s´havia fet mai...
Doncs bé,aquesta llarga espera s´ha acabat,i desprès d´un servidor poguès veure-la,aixó si sense 3D,ja puc dir-vos que és una "tifa" de pel.licula...
Sóc concient que molts em voldreu ficar a la foguera,però que voleu que us digui,un guió infantil i 4 homes de blau (com els barrufets) tot barrejat amb una història d´amor,al estil Pocahontas,doncs la veritat,no em comvenç gaire...
Aquest any,un servidor s´ha portat molt malament o què? m´explico,anem per parts:
1-La empresa en la cual jo treballo-de moment-hem patit un ERO o ERE,(depen de la llengua) i es que el món de la automoció està fatal....
2-La economia s´ha resentit i mira per on diuen que hi ha CRISI,que la gent no gasta ni compra o sigui res de res (encanvi els jugadors de futbol cada cop cobren més sous).
3-No hi ha manera de trobar xicota decent,totes parlen d´alliberament sexual i no sé que més històries,o sigui que manen elles com sempre...
4-La política es cada cop més corrupta,no n´hi ha prou en estafar al contribuent,sinó que fins i tot un president d´un famós club de futbol,(que ho ha guanyat tot) vol ser politic.
5-Anem a la deriva,sense rumb fixe,i el que és pitjor,sense ofici ni benefici.
Es per totes aquestes cosetes i moltes més,que us demano una sola cosa:
Karl Stig-Erland Larsson, conegut com Stieg Larsson (Skelleftehamn, 15 d'agost de 1954 - Estocolm, 9 de novembre de 2004) va ser un periodista i escriptor suec, famós després de la seva mort amb la publicació pòstuma de la sèrie de novel·les de misteri "Millennium", formada pels títols Els homes que no estimaven les dones, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d'aire.
Des de què era molt jove que deia als seus amics que, un dia, seria escriptor de novel·la negra. Van passar els anys i, finalment, quan en va complir 47 es va decidir fer-se escriptor. I, cada nit, en acabar la seva jornada a la revista Expo, quan arribava a casa, es posava a escriure Millennium, una trilogia protagonitzada per dos investigadors, el periodista Mikael Blomkvist i la hacker Lisbeth Salander (que representa la versió a la societat actual de la Pippi Långstrump). Va escriure veloçment els tres llibres -nou mesos cada un, més de 1.500 pàgines en total: Els homes que no estimaven les dones, La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d'aire. Els va lliurar a una editorial d'un amic seu i, després de pocs dies, va morir d'un inesperat atac al cor. No va poder veure com les seves novel·les es convertien en un fenòmen global, amb milions i milions d'exemplars venuts, gràcies a la seva electritzant trama. Un detall curiós: a la tercera obra, un dels personatges mor exactament de la mateixa forma com ho va fer Larsson.
Amb un estil directe, periodístic i poc literari construeix unes novel·les, plenes de suspens i acció que enganxen moltíssim i que utilitza per denunciar tot el que repudiava (l'abús de poder econòmic, els neonazis, el maltractament de les dones, ...) i mostra la possibilitat d'anar contra les injustícies i maldats.
Hi ha una controvèrsia sobre els seus drets d'autor. Segons la televisió sueca, Stieg Larsson hauria redactat un testament l'any 1977 i hauria cedit tots els seus drets a la «secció d'Umeå de la federació dels treballadors comunistes». Però la majoria de les fonts d'informació diuen que va morir sense fer testament. Qui realment està cobrant els drets d'autor són el seu pare i el seu germà. Contràriament, la seva dona, amb qui va conviure durant 30 anys, no té cap dret ni benefici econòmic perquè mai no s'havien casat (per motius de seguretat, en estar ell amenaçat de mort, volien evitar que figurés en cap registre) i la llei sueca no reconeix cap dret a les parelles que no s'han casat ni inscrit al registre.
Doncs aqui teniu el trailer de la primera part de la peli,ara ja van per la segona...
La grip és una malaltia infecciosa que afecta els ocells i els mamífers, provocada per virus ARN de la família dels ortomixovírids (els virus de la grip). El nom "grip" deriva del francès gripper ("agafar de sobte") o de l'alemany suís grüpen ("tremolar de fred o de febre"). Un nom alternatiu, influença, deriva de l'italià influenza, que significa "influència". En els humans, els símptomes habituals de la malaltia són esgarrifances, febre, faringitis, dolors musculars, mals de cap severs, tos, feblesa i malestar general. En els casos més greus, la grip provoca pneumònia, que pot resultar fatal, especialment en els infants i la gent gran. Tot i que sovint se la confon amb un refredat, la grip és una malaltia molt més greu i és provocada per un tipus de virus diferent. La grip pot causar nàusees i vòmits, especialment en els infants, però aquests símptomes són més característiques de la malaltia no relacionada de la gastroenteritis, que a vegades és anomenada "grip estomacal" o "grip de les 24 hores".
Doncs jo,no sé si he tingut la grip A,B,C,o D,però he gastat més clinex que un tren,i he passat un "pont" força distret,apa,cuideu-vos!!!
Aquest dissabte passat varèm assistir el meu amic Manel i jo,a una jornada força interessant organitzada per la Diputació de Tarragona,conjuntament amb la comunitat d´usuaris d´internet,anomenada TINET.
La jornada,tractaba sobre com elaborar un videobloc,eina que ultimament,amb les aparicions dels blocs,s´està posant força de moda.
Vam tenir la sort de comptar amb el ponent Txaber Allué, el creador de l'exitós videbloc "El Cocinero Fiel", premi Navarra Gourmet 2009, el videobloc gastronòmic més visitat de tot l'Estat, reconegut i guardonat. Txaber Allué va explicar de manera pràctica, enregistrant davant dels assistents una recepta de romesco, com es fa un vídeo que després es penjarà a la xarxa. En aquest cas al seu videobloc. L'experiència també va servir per a què, de manera didàctica i directa, Txaber Allué expliqués i posés en pràctica allí mateix conceptes com la web 2.0, la col·laboració en l'elaboració de continguts, la interacció entre els internautes, compartir coneixement...
Aixi doncs,desprès de treure forces ideies,arribo a la conclusió que amb ganes i seny,es pot crear tot un videobloc,força enginyos.
Els carquinyolis o carquinyols són pastes seques típiques de Catalunya, tot i que també son comunes a les Balears, País Valencià, Aragó, Occitània i Sicília. A parts de València es fan els rosegons, un dolç de pasta seca amb ametlles, típica de les comarques d'interior, que s'assembla molt al carquinyoli. A Menorca els carquinyols són diferents, ja que l'ametlla que contenen és picada, però en canvi existeixen els tatis, que són carquinyolis de xocolata. Els occitans solen estar tallats molt més prims que els catalans. Els sicilians són idèntics als catalans, alhora que existeixen uns dolços pràcticament idèntics a la regió de la Toscana anomenats cantuccini[1]
Aquestes pastes s'elaboren amb una mescla de sucre, farina, ou i ametlles torrades. Per confeccionar-los es forma un tronc aplanat d'uns 6 cm d'ample per 2 cm d'alçada que desprès es talla en llesques primes, de màxim 1 cm de gruix (els carquinyolis) que acabaran de torrar-se. Aquestes pastes es mengen fredes.
Segurament,aquesta setmana,haureu trobat alguns "carquinyolis" durs de rossegar:El cas Millet,la política valénciana,la famosa grip A,etc.
El monòleg, o escena unipersonal, és el gènere dramàtic en el qual una persona reflexiona en veu alta expressant els seus pensaments o emocions al públic.
Constitueix la part d'una peça dramàtica que caracteritza els personatges; per tant té una gran importància psicològica, al ser una de les millors introspeccions en la naturalesa d'un personatge.
