En un món postapocalíptic un pare i un fill, que en cap moment tenen nom ni se'ls anomena, sobreviuen com poden entre la foscor, la fred, la pluja i una cendra que ho cobreix tot i que els obliga a portar màscares. Volen arribar al mar per veure si realment hi troben un clima més amable o tot és igual. Segueixen com poden el curs d'una carretera empenyent un carretó, que hauran d'abandonar per culpa de la neu, però que després en trobaran un altre. En el seu camí eviten trobar-se amb altres humans, ja que s'ha estès el costum de menjar-se entre ells. El pare diu al seu fill que tothom és dolent i que no cal ajudar ningú; el fill té els seus dubtes.
Arriben a la costa, després d'un dur camí, amb fred i gana, sort en tenen d'un refugi ben assortit que troben, però també es topen amb un magatzem d'humans que serveixen d'aliment per a d'altres, un grup de tres persones que s'intentaven menjar un nadó... La platja és igual de freda i trista que la resta del món. La desolació és total...
P.D.:Recomano fer un ápat abans de veure aquesta peli,ja que es passa més gana,que una girafa en plé dessert....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada