Karl Stig-Erland Larsson, conegut com Stieg Larsson (Skelleftehamn, 15 d'agost de 1954 - Estocolm, 9 de novembre de 2004) va ser un periodista i escriptor suec, famós després de la seva mort amb la publicació pòstuma de la sèrie de novel·les de misteri "Millennium", formada pels títols Els homes que no estimaven les dones, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d'aire.
Des de què era molt jove que deia als seus amics que, un dia, seria escriptor de novel·la negra. Van passar els anys i, finalment, quan en va complir 47 es va decidir fer-se escriptor. I, cada nit, en acabar la seva jornada a la revista Expo, quan arribava a casa, es posava a escriure Millennium, una trilogia protagonitzada per dos investigadors, el periodista Mikael Blomkvist i la hacker Lisbeth Salander (que representa la versió a la societat actual de la Pippi Långstrump). Va escriure veloçment els tres llibres -nou mesos cada un, més de 1.500 pàgines en total: Els homes que no estimaven les dones, La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d'aire. Els va lliurar a una editorial d'un amic seu i, després de pocs dies, va morir d'un inesperat atac al cor. No va poder veure com les seves novel·les es convertien en un fenòmen global, amb milions i milions d'exemplars venuts, gràcies a la seva electritzant trama. Un detall curiós: a la tercera obra, un dels personatges mor exactament de la mateixa forma com ho va fer Larsson.
Amb un estil directe, periodístic i poc literari construeix unes novel·les, plenes de suspens i acció que enganxen moltíssim i que utilitza per denunciar tot el que repudiava (l'abús de poder econòmic, els neonazis, el maltractament de les dones, ...) i mostra la possibilitat d'anar contra les injustícies i maldats.
Hi ha una controvèrsia sobre els seus drets d'autor. Segons la televisió sueca, Stieg Larsson hauria redactat un testament l'any 1977 i hauria cedit tots els seus drets a la «secció d'Umeå de la federació dels treballadors comunistes». Però la majoria de les fonts d'informació diuen que va morir sense fer testament. Qui realment està cobrant els drets d'autor són el seu pare i el seu germà. Contràriament, la seva dona, amb qui va conviure durant 30 anys, no té cap dret ni benefici econòmic perquè mai no s'havien casat (per motius de seguretat, en estar ell amenaçat de mort, volien evitar que figurés en cap registre) i la llei sueca no reconeix cap dret a les parelles que no s'han casat ni inscrit al registre.
Doncs aqui teniu el trailer de la primera part de la peli,ara ja van per la segona...
