El parkour, o art del desplaçament, és una disciplina que consisteix a desplaçar-se pel medi urbà o natural, superant els obstacles que es presenten en el camí (tanques, murs, espais buits...) de la forma més fluida i eficient possible, i servint-se únicament del propi cos. Aquesta activitat requereix una gran preparació física per a realitzar els diferents moviments (salts, passavalles, escalada, etc.), però a més és necessari tenir empenta i decisió, afrontant les pròpies pors en el moment de l'acció, en el qual és precís tenir una gran concentració
Es va originar al districte parisenc de Lisses. És per aquest motiu que el vocabulari relacionat amb aquesta disciplina prové de paraules franceses: 'parcours' que significa recorregut; 'traceurs' que són els practicants de parkour, persones que tracen línies. Realment és aquest l'objectiu dels 'traceurs', traçar una línia recta des d'un punt A a un punt B i superar tots els obstacles que es trobin, de manera àgil i tècnica. L'autosuperació és una altra característica del parkour. És a dir, hom ha de superar les pròpies possiblitats, buscar la millora personal, sense establir rivalitats amb els altres practicants. Aquesta és una de les regles més importants del parkour. I una altra premissa fonamental és el respecte envers el mobiliari urbà.
De totes maneres,si no sou un salta-marges o un fanátic del l´asfalt,millor no ho practiqueu,us podrieu fer mal....
7 comentaris:
yo creo que no saltas demasiado.... en todo caso saltas del sofá a la nevera jajaajajajaajaja saludos
Realment hi ha molta gent al món que s'aburreix de valent...jejeje!
Jo ja no estic per aquests trotes!!!!
En aquestes coses passa com en els bous: la gràcia la trobes quan agafen al torero, la resta són tonteres que no l'interessen a ningú.
Doncs a mi m'ha agradat molt això de superar obstacles... És com una metàfora de la vida, sempre superant petites (o grans) barreres, reptes, dificultats, problemes, desafiaments. A més, curiós que en la nostra època hi hagi un esport que tingui el seu vocabulari en francès, com l'esgrima (touché!)
@rocio
No creguis,de vegades salto més quan vaig al llit...
@Marta
Ni jo tampoc,però reconec que s´ha de tenir valor
@noveldaytntos
Ja ho pots ben dir,ja...jajajaja
@Sr.Xicot
Benvingut i ben retrobat alcalde futurible...jejejeje
Salutacions.
Parkour? ves-te'n a passar una tarda de primavera a barcelona amb bicings a tota castanya i veuràs el que és l'autosuperació.
Publica un comentari a l'entrada