Mikado

(Uns xinesos preparats per a jugar al mikado...)

El mikado o bastonets xinesos és un joc de destresa, que recalca sobretot l'habilitat del control de moviments de la mà, motricitad fina, i coordinació ull-mà.

Consisteix d'un feix de peces primes, de colors i rectes; són d'aproximadament 20 centímetres de llarg i d'un grossor cilíndric d'aproximadament 5 mil·límetres mes o menys de diàmetre cadascuna de les vares, això també depèn del fabricant. Comunament són de bambú i d'altres materials.
Joc del Mikado del segle XVII

Els bastonets són de colors comuns: vermell, verd, groc i blau, i de tots els bastonets, solament un d'ells és de color negre, o en alguns casos blanc; aquest bastonet és únic i important al joc. A part del bastonet negre (o blanc), els altres bastonets de colors són de quantitats vàries, i tenen valors de punts diferents segons un color o un altre; sent, per tant, el de més valor el bastonet únic.

Dos, tres o quatre jugadors poden participar, i en el joc guanya qui acumuli més punts, o qui arribi a certa quantitat de punts determinada.

El joc inicia amb un jugador prenent el feix de vares en la seva mà o mans, i permetent que les puntes toquin la superfície, dura, horitzontal, llisa i plana on es va a jugar. De seguida, se solta el conjunt de bastonets i es deixa que caiguin a l'atzar. Després que tot moviment hagi acabat, el següent és recol·lectar peça per peça així, totes les possibles, això sense permetre cap moviment d'un altre o altres dels bastonet que no sigui l'intencionat a ser recollit; un solo jugador per cada intent.

P.D.:Heu entés alguna cosa? jo tampoc...Conclusió,ens enreden com a xinos...Bones vacances!

Control,vida i mort d´Ian Curtis

Ian Kevin Curtis (15 de juliol 1956 -- 18 de maig 1980) va ser un cantautor nascut a Manchester, Anglaterra. Curtis es va criar a Hurdsfield (a les rodalies de Macclesfield), però va viure la major part de la seva vida adulta a Macclesfield on assistí a l'institut The King's School.

Va ser el cantant i compositor del grup Joy Division, del qual va ser cofundador el 1977 a la ciutat de Manchester.

Mentre actuava amb Joy Division, Curtis va desenvolupar un estil de ball força personal que recordava els atacs epilèptics que patia, a vegades fins i tot a l'escenari. La similitud era tan gran que el públic arribava a dubtar si allò que veien era part de l'actuació o un veritable atac. A vegades es desmaiava i l'havien d'ajudar a baixar de l'escenari, ja que la seva salut anava empitjorant a causa del gran nombre de concerts que el grup donava.

Moltes de les seves composicions eren plenes d'imatges de patiment emocional, mort, violència i degeneració urbana. Aquests temes dugueren als fans, i fins i tot a la seva pròpia dona, Deborah, a creure que estava cantant sobre la seva pròpia vida. Curtis un cop va comentar en una entrevista que escrivia sobre "les diferents formes que la gent tenia per superar certs problemes i com ho feien per adaptar-se". La seva veu de baríton el feia semblar molt més entrat en anys del que realment era.

Les seves influències principals foren els escriptors William Burroughs i J.G. Ballard (hi han dos títols de cançons que referencien aquests autors, "Interzone" i "Atrocity Exhibition"), i els cantants Jim Morrison, Iggy Pop i David Bowie.

L'últim concert on Curtis va participar fou el mateix mes que va morir, i inclogué la primera i última posta en escena de la cançó "Ceremony", que més tard seria reversionada per New Order. L'última cançó que Curtis mai va cantar en públic fou "Digital".

Els efectes de l'epilèpsia i els seus problemes personals, com el sobtat divorci de la seva dona foren causes que contribuiren al seu suïcidi, quan es va penjar a l'edat de 23 anys. La nit que va morir, dies abans que el grup anés a fer la seva primera gira als Estats Units, va estar veient una de les seves pel·lícules preferides, Stroszek, de Werner Herzog, una pel·lícula en la qual un artista turmentat se suïcida. Més tard aquella nit es va penjar a la cuina mentre escoltava la cançó "The Idiot" d'Iggy Pop, el qual continua generant especulació sobre quina fou la seva veritable raó per suïcidar-se. Alguns crítics creuen que senzillament desitjava morir jove, complint amb el mite de l'estrella de rock'n'roll que mor jove.

Una bona peli,que us recomano,ja que no només tracta de música,sino de l´epoca post punk i mod a Anglaterra.Vegeu aquest trailer:

L´altra cara del facebook

Facebook és un lloc web de xarxes socials, basat en l'intercanvi de fotografies, i ara també de vídeos, entre usuaris registrats. El web es va crear originalment per als estudiants universitaris dels Estats Units, inicialment per a Harvard. Actualment està obert a qualsevol persona que disposi d'adreça de correu electrònic. Els usuaris es poden organitzar per grups i unir-se a xarxes concretes en relació a la seva situació acadèmica o zona geogràfica.

Facebook va ser llançat el 4 de febrer de 2004 i el febrer del 2007 va arribar a ser el web d'aquestes característiques amb més usuaris registrats de tot el món, superant la xifra de 30 milions, segons alexa.com. Després d'haver assolit l'èxit als Estats Units, actualment comença a entrar amb força a Europa.

Segons diversos reportatges publicats a la premsa noruega, Facebook està sent utilitzat pels departaments de recursos humans de les empreses per obtenir informació dels aspirants a llocs de treball.

El maig del 2008, i gràcies a la traducció feta pels propis usuaris, va aparèixer la versió del Facebook en llengua catalana.

El novembre del 2008 va arribar a tenir 120 milions d'usuaris actius a tot el món. Un dels motius de la crescuda d'usuaris va ser que, a principis del 2008 Facebook va llençar la seva versió en francès, alemany i espanyol per impulsar la seva expansió fora dels Estats Units, ja que els seus usuaris es concentraven allà, a Canadà i a la Gran Bretanya.

Veieu doncs,aquest video i jutjeu vosaltres mateixos,esteu avisats...

Els 150 anys de l'Ictíneo"

L'Ictíneo I fou un submarí construït per Narcís Monturiol i Estarriol. Feia 7 metres de llarg, 2,5 d'amplada i 3,5 de profunditat i la seva finalitat era facilitar la pesca de corall. El casc interior era esfèric i tenia una capacitat de 7 m3 mentre que el casc exterior tenia forma de peix amb una secció el·líptica inspirada en el prototip de Wilhelm Bauer que navegà ja el 1851. Entre el casc interior i l'exterior hi havia tancs de flotació, un tanc que subministrava oxigen per a la respiració i il·luminació i un tanc d'hidrogen que alimentava una làmpada oxhídrica per il·luminar les profunditats marines. L'Ictíneo I tenia un propulsor pla d'aleta accionat per una tripulació de quatre homes.

La immersió s'aconseguia mitjançant una hèlix horitzontal que podia donar voltes en ambdós sentits i amb bombes de densitat i aire amb la finalitat d'assegurar l'estabilitat i flotació de l'enginy. L'Ictíneo I estava equipat amb un seguit d'eines específiques per a la pesca del corall ja que aquest era l'objectiu inicial del projecte. El primer viatge del submarí tingué lloc el setembre de 1859 al port de Barcelona.

Les primeres proves de l'Ictíneo van ser en privat, durant tot l'estiu, però la prova pública i per tant el primer viatge del primer submarí d'en Monturiol, tingué lloc el 1859 al port de Barcelona, davant d'un públic expectant. L'Ictíneo, el primer submarí civil amb finalitats no bèl·liques sinó d'exploració i recol·lecció, va fer 69 immersions en total, totes elles sense cap accident, ja que a diferència dels precursors i contemporanis de Monturiol, per aquest la seguretat dels tripulants era necessària. La primera immersió va tenir una durada de 2 hores i 20 minuts.

L'èxit parcial del projecte suposà un gran entusiasme popular. No obstant això, no obtingué cap tipus de suport governamental. En conseqüència, Monturiol escrigué una carta a la ciutadania animant una subscripció popular que assolí 300,000 pessetes de ciutadans de l'Estat Espanyol i Cuba. Amb el capital obtingut, es constituí l'empresa La Navegación Submarina amb l'objectiu de desenvolupar l'Ictíneo II.

Ahir va fer 150 anys que el primer submarí ideat per Narcís Monturiol, l'"Ictíneo", va ser avarat al port de Barcelona. Per celebrar-ho, el Museu Marítim de Barcelona fa aquest diumenge visites guiades gratuïtes en què, a més dels dos "Ictíneos" de Monturiol, es pot veure el tercer, molt modern, que ara mateix està construint un dissenyador industrial català.

Pagafantes

Lost (Perduts)

Lost (en català Perduts) és una sèrie de televisió nord-americana emesa per la cadena ABC. Combina el drama, el suspens i l'aventura, tot això amanit amb tocs d'humor. Creada per J. J. Abrams, és produïda per Bad Robot Production i Touchstone Television. La història se centra en les vides d'un grup de supervivents d'un accident aeri, que van a parar a una illa "deserta" del sud de l'Oceà Pacífic plena de misteris i anomalies. Cada capítol té un protagonista principal, al voltant del qual gira l'argument de l'episodi. A la majoria de capítols, el personatge central es troba davant d'un conflicte interior relacionat amb algun aspecte de la seva vida anterior i que és mostrat en escenes retrospectives durant l'episodi.

El vol 815 d'Oceanic Airlines, que anava de Sydney (Austràlia) a Los Angeles (Estats Units), s'estavella en una remota illa del Pacífic. Degut a diversos problemes ocorreguts durant el vol, l'avió va haver de desviar la seva trajectòria després d'haver perdut les comunicacions. Això deixa a un grup de supervivents en una illa en mig del no-res.

Després de l'accident, els passatgers supervivents s'adonen de quina és la seva situació, i que és possible que ningú vagi a rescatar-en un futur pròxim. A més, des de molt aviat comencen a observar fenòmens estranys a l'illa, i entenen que si volen sobreviure van a haver de romandre junts. El personatge que inicialment s'erigeix en "líder" d'aquesta comunitat és el doctor Jack B. Shepard Jr.

Reconec que jo no sóc,gaire seguidor de séries de Tv,però aquesta em té atrapat...

Vegeu aquest trailer: (Cada diumenge a Cuatro,per les tardes..)

Grazie Roma!!!

Grácies en nom de tota la culerada: FORÇA BARÇA!!!

Vampirs

(Un inspector d´Hisenda a punt d´entrar en acció..)

Un vampir és un personatge mitològic, un monstre que sobreviu xuclant la sang humana o animal, és un paràsit amb forma humana. Sovint té la capacitat de transformar-se en altre formes, sobretot la de ratpenat. Una persona es transforma en vampir quan és mossegada per un i llavors viu una segona existència (usualment nocturna) que pot ser eterna si no se'l mata. En molts ritus religiosos antics està lligat al dimoni. Per als estudiosos, els vampirs són un arquetip que compleixen la funció de desafiar la mortalitat i per això estan presents en moltes cultures.

Tot i que cada regió i autor té les seves característiques sobre què és i què no és un vampir, i malgrat el rebuig d'aquests trets populars per part de la literatura vampírica del segle XX, hi ha una sèrie de fets que es relacionen amb els vampirs:

* No es reflecteixen en els miralls ni tenen ombra
* Tenen por de la creu i de l'all, així com de l'aigua beneïda
* Dormen en taüts i preferiblement a la seva terra natal
* Poden ser assassinats si se'ls clava una estaca de fusta al mig del cor mentre dormen
* No poden sobreviure amb la llum del sol
* Volen augmentar la població dels vampirs amb les mossegades als vius, ja que no poden tenir fills naturals
* La sang fresca els ajuda a mantenir l'aparença de joventut amb el pas dels segles
* Alguns dominen la màgia i determinats animals
* Poden sortir volant transformats en ratpenats.
* Les bales de plata o la decapitació poden matar-lo
* No poden respirar, menjar, beure aigua o altres coses relacionades amb la vida
* Els ullals creixen amb la visió d'una víctima

El cotxe

L'automòbil (comunament cotxe o votura a la Catalunya Nord) és un vehicle de quatre rodes destinat al transport de persones, amb capacitat entre dos i vuit seients. Es desplaça gràcies a un motor d'explosió a base d'una mescla de gasolina o de gasoil i aire. En alguns països la mescla explosiva es fabrica a partir de determinades plantes. Recentment s'han començat a produir automòbils que funcionen amb motor elèctric, si bé l'autonomia d'aquests vehicles és encara limitada a causa del pes de les bateries. Les rodes davanteres dels automòbils poden moure's cap a ambdós costats per a realitzar girs i prendre les corbes.

Fins aqui tot correcte,llástima que alguns s´entosudeixen a fardar d´alló que no tenen..

Aquest video és un exemple:

Anècdota o concidència

L´altre dia a la TV,vaig descobrir per casualitat,un programa força interesant...

Es diu anecdotari,el fan al segon canal de TVE,tots els dissabtes a les 23 hores.Tracta sobre les anècdotes i concidències de la gent,al llarg de la seva vida...


Aqui en teniu una petita mostra: