divendres, 5 de juny del 2009

Lost (Perduts)



Lost (en català Perduts) és una sèrie de televisió nord-americana emesa per la cadena ABC. Combina el drama, el suspens i l'aventura, tot això amanit amb tocs d'humor. Creada per J. J. Abrams, és produïda per Bad Robot Production i Touchstone Television. La història se centra en les vides d'un grup de supervivents d'un accident aeri, que van a parar a una illa "deserta" del sud de l'Oceà Pacífic plena de misteris i anomalies. Cada capítol té un protagonista principal, al voltant del qual gira l'argument de l'episodi. A la majoria de capítols, el personatge central es troba davant d'un conflicte interior relacionat amb algun aspecte de la seva vida anterior i que és mostrat en escenes retrospectives durant l'episodi.

El vol 815 d'Oceanic Airlines, que anava de Sydney (Austràlia) a Los Angeles (Estats Units), s'estavella en una remota illa del Pacífic. Degut a diversos problemes ocorreguts durant el vol, l'avió va haver de desviar la seva trajectòria després d'haver perdut les comunicacions. Això deixa a un grup de supervivents en una illa en mig del no-res.

Després de l'accident, els passatgers supervivents s'adonen de quina és la seva situació, i que és possible que ningú vagi a rescatar-en un futur pròxim. A més, des de molt aviat comencen a observar fenòmens estranys a l'illa, i entenen que si volen sobreviure van a haver de romandre junts. El personatge que inicialment s'erigeix en "líder" d'aquesta comunitat és el doctor Jack B. Shepard Jr.

Reconec que jo no sóc,gaire seguidor de séries de Tv,però aquesta em té atrapat...

Vegeu aquest trailer: (Cada diumenge a Cuatro,per les tardes..)

dijous, 28 de maig del 2009

Grazie Roma!!!




Grácies en nom de tota la culerada: FORÇA BARÇA!!!

dilluns, 25 de maig del 2009

Vampirs


(Un inspector d´Hisenda a punt d´entrar en acció..)

Un vampir és un personatge mitològic, un monstre que sobreviu xuclant la sang humana o animal, és un paràsit amb forma humana. Sovint té la capacitat de transformar-se en altre formes, sobretot la de ratpenat. Una persona es transforma en vampir quan és mossegada per un i llavors viu una segona existència (usualment nocturna) que pot ser eterna si no se'l mata. En molts ritus religiosos antics està lligat al dimoni. Per als estudiosos, els vampirs són un arquetip que compleixen la funció de desafiar la mortalitat i per això estan presents en moltes cultures.

Tot i que cada regió i autor té les seves característiques sobre què és i què no és un vampir, i malgrat el rebuig d'aquests trets populars per part de la literatura vampírica del segle XX, hi ha una sèrie de fets que es relacionen amb els vampirs:

* No es reflecteixen en els miralls ni tenen ombra
* Tenen por de la creu i de l'all, així com de l'aigua beneïda
* Dormen en taüts i preferiblement a la seva terra natal
* Poden ser assassinats si se'ls clava una estaca de fusta al mig del cor mentre dormen
* No poden sobreviure amb la llum del sol
* Volen augmentar la població dels vampirs amb les mossegades als vius, ja que no poden tenir fills naturals
* La sang fresca els ajuda a mantenir l'aparença de joventut amb el pas dels segles
* Alguns dominen la màgia i determinats animals
* Poden sortir volant transformats en ratpenats.
* Les bales de plata o la decapitació poden matar-lo
* No poden respirar, menjar, beure aigua o altres coses relacionades amb la vida
* Els ullals creixen amb la visió d'una víctima

dimarts, 12 de maig del 2009

El cotxe

L'automòbil (comunament cotxe o votura a la Catalunya Nord) és un vehicle de quatre rodes destinat al transport de persones, amb capacitat entre dos i vuit seients. Es desplaça gràcies a un motor d'explosió a base d'una mescla de gasolina o de gasoil i aire. En alguns països la mescla explosiva es fabrica a partir de determinades plantes. Recentment s'han començat a produir automòbils que funcionen amb motor elèctric, si bé l'autonomia d'aquests vehicles és encara limitada a causa del pes de les bateries. Les rodes davanteres dels automòbils poden moure's cap a ambdós costats per a realitzar girs i prendre les corbes.

Fins aqui tot correcte,llástima que alguns s´entosudeixen a fardar d´alló que no tenen..

Aquest video és un exemple:

dilluns, 27 d’abril del 2009

Anècdota o concidència

L´altre dia a la TV,vaig descobrir per casualitat,un programa força interesant...

Es diu anecdotari,el fan al segon canal de TVE,tots els dissabtes a les 23 hores.Tracta sobre les anècdotes i concidències de la gent,al llarg de la seva vida...


Aqui en teniu una petita mostra:


dijous, 16 d’abril del 2009

La Mitica Vespa fa 60 anys


Piaggio va ser fundada a Gènova (Itàlia) el 1884 per Rinaldo Piaggio, la fàbrica primer es dedicava a la fabricació de peces per embarcacions de luxe, més endavant va començar a produir vagonetes, camions de mercaderies, vehicles de luxe i motors, tramvies i carcasses per a motors especials.

Piaggio buscava un medi de transport còmode, de fàcil portar i barat. Corradino D'Ascanio primer va dissenyar el model MP5, que no va agradar gens Piaggio, qui li va demanar que la millorés. L'enginyer buscava una motocicleta que no embrutés per culpa de la cadena de distribució, que fos còmoda i que les rodes es poguessin canviar fàcilment. Ho va aconseguir, quan Enrico Piaggio va veure el model MP6, va exclamar «Bello, sembra una vespa», per la seva peculiar forma, la part central on seia el conductor era molt ampla i el frontal estret i el manillar com unes antenes. D'aquí va venir el nom.

A finals de 1947 la producció va créixer vertiginosament i a l'any següent va aparèixer la Vespa 125, model successor de la primera Vespa 98. La producció creixia constantment. L'any 1946 Piaggio va llençar al mercat 2.484 scooters, el 1947 van ser 10.535 i el 1948 la producció ja era de 19.822. Quan a l'any 1950 es va obrir una fàbrica a Alemanya la producció va créixer a 60.000 vehicles i pocs anys més tard en sortien 171.200.

La Vespa 50 va néixer l'any 1963 quan a Itàlia va aparèixer una llei que deia que els vehicles de dos rodes de més de 50 cc havien d'estar matriculats. Aquest model no els superava, i això li va donar un gran èxit.

Des de 1946 fins a 1965, any de mort d'Enrico Piaggio, es van fabricar 3.350.000 Vespes només a Itàlia. L'any 1977 es va llançar la "original vintage", la Vespa PX (125, 150 i 200 cc), l'èxit més elevat de vendes, se'n van vendre més de 2 milions. Era la preferida dels nostàlgics i dels joves.

Conduir una Vespa era sinònim de llibertat, àgil exploració de l'espai i facilitat per el tracte humà. L’scooter es va convertir en el símbol d'un estil de vida que va marcar una època. La Vespa apareixia de manera impressionant al cine, a la literatura i a la publicitat entre els símbols més destacats d'una societat que canviava.


La revolució juvenil dels anys 1960 al Regne Unit, els Mods, va fer que el Regne Unit fos el mercat global més gran de Vespa. Va sorgir per necessitat, una scooter assequible i a l'abast dels joves treballadors, a més facilitava les sortides nocturnes. Els Mods es modificaven les seves Vespes, s'hi afegien llums, accessoris i barres de xoc. El "boom" dels miralls no va ser fins els 70, com demostren els The Who a l'àlbum Quadrophenia i la pel·lícula. Fins I tot se’ls hi posava nom.

Disfruteu d´aquest video:

dimarts, 24 de març del 2009

Rentat de cara




Segurament a més d´un/a se li ha quedat la cara de pasta de moniato al obrir la pàgina,no esteu equivocats,li he fet un rentat de cara a tot el bloc sencer....

Sincerament,ja en tenia forçes ganes,tant de temps amb la mateixa capçalera,ja cansaba ,aixi que,amb força paciéncia,i molta tranquilitat,he anat afegint nous "gadgets" al bloc,fins i tot una rádio,amb musiquéta variada,per fer feliços a petits i grans....

Aixó dels blocs és força curios,començes a fer-lo amb més ganes que coneixements,(més aviat,sense) i a força d´anar postejant,et comences a animar,desprès veus que la gent et deixa comentaris força divertits,i a mida que segueixes,vas afegint-hi més "pijadetes"....

En fi,espero les vostres opinions...

diumenge, 22 de març del 2009

OVNI :Objecte volador no identificat



La definició més genèrica d'un objecte volador no identificat, o OVNI, és qualsevol objecte volador o fenomen que no es pugui identificar per l'observador. Els diversos estudis demostren que després de les investigacions la majoria d'ovnis són generalment identificats, convertint-se en objectes identificats. Per això, algunes definicions més estrictes reserven l'etiqueta "OVNI" només per a aquells casos en què els objectes continuen sent inexplicats després d'una investigació apropiada.

Els termes platet volador o platet volant són expressions populars, sinònims d'OVNI. Un 10% dels casos no poden explicar-se satisfactòriament agrupant el conjunt d'informacions dels casos OVNI encara no resolts. Els creients d'aquests fenòmens argumenten que a la dècada dels 50, els serveis secrets americans en conjunt amb els d'altres nacions perfilaren l'estratègia d'ocultació que es faria del fenomen OVNI. La seva metodologia és senzilla de bon principi, limitant-se reiteradament a negar-ne la veracitat dels testimonis de qui han tingut alguna mena d'albirament. Hi ha qui diu que en determinats casos espectaculars i evidents s'han utilitzat mètodes de pressió més convincents, sigui l'extorsió i l'amenaça a testimonis així com el segrest i ocultament de proves.

No se si existeixen o no,el cert és que ultimament la indústria del cine,està obsessionada amb el tema....

dissabte, 14 de març del 2009

Parkour


El parkour, o art del desplaçament, és una disciplina que consisteix a desplaçar-se pel medi urbà o natural, superant els obstacles que es presenten en el camí (tanques, murs, espais buits...) de la forma més fluida i eficient possible, i servint-se únicament del propi cos. Aquesta activitat requereix una gran preparació física per a realitzar els diferents moviments (salts, passavalles, escalada, etc.), però a més és necessari tenir empenta i decisió, afrontant les pròpies pors en el moment de l'acció, en el qual és precís tenir una gran concentració


Es va originar al districte parisenc de Lisses. És per aquest motiu que el vocabulari relacionat amb aquesta disciplina prové de paraules franceses: 'parcours' que significa recorregut; 'traceurs' que són els practicants de parkour, persones que tracen línies. Realment és aquest l'objectiu dels 'traceurs', traçar una línia recta des d'un punt A a un punt B i superar tots els obstacles que es trobin, de manera àgil i tècnica. L'autosuperació és una altra característica del parkour. És a dir, hom ha de superar les pròpies possiblitats, buscar la millora personal, sense establir rivalitats amb els altres practicants. Aquesta és una de les regles més importants del parkour. I una altra premissa fonamental és el respecte envers el mobiliari urbà.

De totes maneres,si no sou un salta-marges o un fanátic del l´asfalt,millor no ho practiqueu,us podrieu fer mal....





diumenge, 8 de març del 2009

Quin pollastre!!

(Feu click a la imatge,per agrandir)


Amb tanta crisi,no m´estranya que tot s´apuji,fins i tot el preu dels aliments,i es que al final,acabarem pagant una barbaritat fins i tot per mitja dotzena d´ous....

Ja ho diu el professor Leopoldo Abadia,amb el seu famós llibre,anomenat:" La crisis Ninja"
Només els bancs s´hon els culpables de tot aquest desgavell,no m´estranyaria que aviat hi hagués,fins i tot,una rebelió a la granja...