dilluns, 27 d’abril del 2009

Anècdota o concidència

L´altre dia a la TV,vaig descobrir per casualitat,un programa força interesant...

Es diu anecdotari,el fan al segon canal de TVE,tots els dissabtes a les 23 hores.Tracta sobre les anècdotes i concidències de la gent,al llarg de la seva vida...


Aqui en teniu una petita mostra:


dijous, 16 d’abril del 2009

La Mitica Vespa fa 60 anys


Piaggio va ser fundada a Gènova (Itàlia) el 1884 per Rinaldo Piaggio, la fàbrica primer es dedicava a la fabricació de peces per embarcacions de luxe, més endavant va començar a produir vagonetes, camions de mercaderies, vehicles de luxe i motors, tramvies i carcasses per a motors especials.

Piaggio buscava un medi de transport còmode, de fàcil portar i barat. Corradino D'Ascanio primer va dissenyar el model MP5, que no va agradar gens Piaggio, qui li va demanar que la millorés. L'enginyer buscava una motocicleta que no embrutés per culpa de la cadena de distribució, que fos còmoda i que les rodes es poguessin canviar fàcilment. Ho va aconseguir, quan Enrico Piaggio va veure el model MP6, va exclamar «Bello, sembra una vespa», per la seva peculiar forma, la part central on seia el conductor era molt ampla i el frontal estret i el manillar com unes antenes. D'aquí va venir el nom.

A finals de 1947 la producció va créixer vertiginosament i a l'any següent va aparèixer la Vespa 125, model successor de la primera Vespa 98. La producció creixia constantment. L'any 1946 Piaggio va llençar al mercat 2.484 scooters, el 1947 van ser 10.535 i el 1948 la producció ja era de 19.822. Quan a l'any 1950 es va obrir una fàbrica a Alemanya la producció va créixer a 60.000 vehicles i pocs anys més tard en sortien 171.200.

La Vespa 50 va néixer l'any 1963 quan a Itàlia va aparèixer una llei que deia que els vehicles de dos rodes de més de 50 cc havien d'estar matriculats. Aquest model no els superava, i això li va donar un gran èxit.

Des de 1946 fins a 1965, any de mort d'Enrico Piaggio, es van fabricar 3.350.000 Vespes només a Itàlia. L'any 1977 es va llançar la "original vintage", la Vespa PX (125, 150 i 200 cc), l'èxit més elevat de vendes, se'n van vendre més de 2 milions. Era la preferida dels nostàlgics i dels joves.

Conduir una Vespa era sinònim de llibertat, àgil exploració de l'espai i facilitat per el tracte humà. L’scooter es va convertir en el símbol d'un estil de vida que va marcar una època. La Vespa apareixia de manera impressionant al cine, a la literatura i a la publicitat entre els símbols més destacats d'una societat que canviava.


La revolució juvenil dels anys 1960 al Regne Unit, els Mods, va fer que el Regne Unit fos el mercat global més gran de Vespa. Va sorgir per necessitat, una scooter assequible i a l'abast dels joves treballadors, a més facilitava les sortides nocturnes. Els Mods es modificaven les seves Vespes, s'hi afegien llums, accessoris i barres de xoc. El "boom" dels miralls no va ser fins els 70, com demostren els The Who a l'àlbum Quadrophenia i la pel·lícula. Fins I tot se’ls hi posava nom.

Disfruteu d´aquest video:

dimarts, 24 de març del 2009

Rentat de cara




Segurament a més d´un/a se li ha quedat la cara de pasta de moniato al obrir la pàgina,no esteu equivocats,li he fet un rentat de cara a tot el bloc sencer....

Sincerament,ja en tenia forçes ganes,tant de temps amb la mateixa capçalera,ja cansaba ,aixi que,amb força paciéncia,i molta tranquilitat,he anat afegint nous "gadgets" al bloc,fins i tot una rádio,amb musiquéta variada,per fer feliços a petits i grans....

Aixó dels blocs és força curios,començes a fer-lo amb més ganes que coneixements,(més aviat,sense) i a força d´anar postejant,et comences a animar,desprès veus que la gent et deixa comentaris força divertits,i a mida que segueixes,vas afegint-hi més "pijadetes"....

En fi,espero les vostres opinions...

diumenge, 22 de març del 2009

OVNI :Objecte volador no identificat



La definició més genèrica d'un objecte volador no identificat, o OVNI, és qualsevol objecte volador o fenomen que no es pugui identificar per l'observador. Els diversos estudis demostren que després de les investigacions la majoria d'ovnis són generalment identificats, convertint-se en objectes identificats. Per això, algunes definicions més estrictes reserven l'etiqueta "OVNI" només per a aquells casos en què els objectes continuen sent inexplicats després d'una investigació apropiada.

Els termes platet volador o platet volant són expressions populars, sinònims d'OVNI. Un 10% dels casos no poden explicar-se satisfactòriament agrupant el conjunt d'informacions dels casos OVNI encara no resolts. Els creients d'aquests fenòmens argumenten que a la dècada dels 50, els serveis secrets americans en conjunt amb els d'altres nacions perfilaren l'estratègia d'ocultació que es faria del fenomen OVNI. La seva metodologia és senzilla de bon principi, limitant-se reiteradament a negar-ne la veracitat dels testimonis de qui han tingut alguna mena d'albirament. Hi ha qui diu que en determinats casos espectaculars i evidents s'han utilitzat mètodes de pressió més convincents, sigui l'extorsió i l'amenaça a testimonis així com el segrest i ocultament de proves.

No se si existeixen o no,el cert és que ultimament la indústria del cine,està obsessionada amb el tema....

dissabte, 14 de març del 2009

Parkour


El parkour, o art del desplaçament, és una disciplina que consisteix a desplaçar-se pel medi urbà o natural, superant els obstacles que es presenten en el camí (tanques, murs, espais buits...) de la forma més fluida i eficient possible, i servint-se únicament del propi cos. Aquesta activitat requereix una gran preparació física per a realitzar els diferents moviments (salts, passavalles, escalada, etc.), però a més és necessari tenir empenta i decisió, afrontant les pròpies pors en el moment de l'acció, en el qual és precís tenir una gran concentració


Es va originar al districte parisenc de Lisses. És per aquest motiu que el vocabulari relacionat amb aquesta disciplina prové de paraules franceses: 'parcours' que significa recorregut; 'traceurs' que són els practicants de parkour, persones que tracen línies. Realment és aquest l'objectiu dels 'traceurs', traçar una línia recta des d'un punt A a un punt B i superar tots els obstacles que es trobin, de manera àgil i tècnica. L'autosuperació és una altra característica del parkour. És a dir, hom ha de superar les pròpies possiblitats, buscar la millora personal, sense establir rivalitats amb els altres practicants. Aquesta és una de les regles més importants del parkour. I una altra premissa fonamental és el respecte envers el mobiliari urbà.

De totes maneres,si no sou un salta-marges o un fanátic del l´asfalt,millor no ho practiqueu,us podrieu fer mal....





diumenge, 8 de març del 2009

Quin pollastre!!

(Feu click a la imatge,per agrandir)


Amb tanta crisi,no m´estranya que tot s´apuji,fins i tot el preu dels aliments,i es que al final,acabarem pagant una barbaritat fins i tot per mitja dotzena d´ous....

Ja ho diu el professor Leopoldo Abadia,amb el seu famós llibre,anomenat:" La crisis Ninja"
Només els bancs s´hon els culpables de tot aquest desgavell,no m´estranyaria que aviat hi hagués,fins i tot,una rebelió a la granja...

dimarts, 3 de març del 2009

L´art buit


Si teniu ganes de visitar una exposició (almenys força curiosa),es troba a París,ciutat,segons diuen cultural i romántica,aquest cop però,crec que n´han fet un grá massa....

La exposició és troba al centre Pompidou de la capital francesa,consta de 9 sales dedicades exclusivament,al buit.

Segons sembla,molts artistes,estan obsesionats amb aquest tema tant intrigant,l´espai dins el buit.

No sé vosaltres,pero pagar per una exposició en la qual no hi ha res,doncs no em fa gaire grácia,a no ser que siguis tot un geni descobrint coses allà on no hi ha res...

dimarts, 24 de febrer del 2009

Grácies Pe



Grácies Pe per recollir aquest oscar tant gloriós,amb nom de tots els catalans/es,moltes grácies...

Amb tot el que s´ha gastat l´alcade barceloni,Jordi Hereu,un milió d´euros,per una pelicula mediocre d´un tal W.Allen que toca el clarinet i pobret,no té ni idea del que és Barcelona i el que significa,pero es clar,veient com agafa la Pe l´oscar,qualsevol li pren....

En fi,la industria del cine cada cop és més decebedora,em sembla que em pasaré al cine independent,almenys aquets ho fan per amor al séptim art, o no....

divendres, 20 de febrer del 2009

El fatidic E.R.E

Finalment,ja ha arribat per segon cop,el fatídic E.R.E a la empresa.De primer,ens va agafar a tots per sorpressa,doncs realment,no l´esperaba ningú.Va ser a finals de Novembre,quan ens van comunicar a tota la plantilla que tindriem "vacances" un mes sencer al Desembre.

Amb tot,pagant la meitat de dies l´empresa i l´INEM,vàrem poguer sortir del pou i tornar a treballar el 7 de gener.Finalment,i desprès de dures negociacions amb el comité,ens arriba el segon, de 28 dies,meitat aquest mes,meitat el vinent.

Jo em pregunto de vegades,si amb tants "eres",i tanta crisi,podrem sortir de tot aquet merder....

Sort que no ens falta l´humor,encara que sigui de Muchachada Nui....

diumenge, 18 de gener del 2009

A-HA

A-ha es una banda noruega que cultiva els géneres New Wave, Synth Pop i, sobre tot, Pop-Rock.

Esta integrada per els fundadors Paul Waaktaar-Savoy (guitarra, compositor i cors) i Magne Furuholmen (teclat, compositor i cors) el vocalista Morten Harket, qui fou l´ últim en incorporarse al grup.

La banda de fons de a-ha en directe la integren Per Lindvall a la batería, Sven Lindvall al baix i Christer Karlsson als teclats.

El nom del grup prové de una de les primeres cançons, Nothing To It, grabació que es situa entre 1982 i 1983. El grup buscaba un nom que signifiqués el mateix tant en anglés com en norueg. Paul Waaktaar va buscar en varis dicionaris que "a-ha" es una paraula de carácter positiu e internacional. Ademés era una paraula fácil de recordar.

El grup fou fundat el 14 de septiembre de 1982 quan, per segona vegada, Paul y Magne demanáren a Morten que els acompanyes a Anglaterra. Va acceptar unirse a ells i així formar el grup norueg més popular de la história.

Disfruteu doncs d´aquest video: